VIII Jornades de Normalització Lingüística de CCOO


Foto

Des del mes de novembre d’enguany i fins al mes de maig del 2014 es portaran a terme diversos espais de reflexió, tots ells emmarcats en les VIII Jornades de Normalització Lingüística, convocades per les CCOO de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, que amb el títol de “Viure en català sense cap retallada” volen reflexionar sobre la llengua catalana sota la premissa que normalitzar-ne el coneixement i l’ús és un dret de ciutadania. 

 

El primer cicle de debats tindrà lloc durant el mes de novembre a través de tres actes. El primer serà una conferència inaugural que tindrà lloc a Tarragona, el 5 de novembre, amb la intervenció de Miquel Àngel Pradilla: “Les llums i les ombres de la normalitat lingüística. La situació sociolingüística de la llengua catalana”. El segon serà el 14 de novembre, a Girona, on Ignasi Vila farà una conferència col·loqui titulada: “Nous contextos per a la normalització del català. Canvis demogràfics, socials i culturals. Del bilingüisme al plurilingüisme”.  

 

L’últim d’aquests actes, i que clourà el primer cicle d’aquestes Jornades, tindrà lloc a Lleida, el 21 de novembre, amb una taula rodona sobre “La llengua: cohesió o confrontació”, dirigida per Miquel Pueyo i en la qual intervindran Ramon Sistac, Conxita Navarro i Montse Baquero

 

Per més informació, formalitzar la inscripció a les Jornades i consultar el programa complet, cliqueu


Veure galeria fotografies  i el video ponència sessió Tarragona - 5 de novembre 2013

          galeria fotografies i el video ponència sessió Girona - 14 de novembre 2013

          galeria fotografies sessió Lleida -21 de novembre 2013


Ha clos el primer cicle de les VIII Jornades de Normalització Lingüística de CCOO, convocades per les CCOO de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, amb el títol de “Viure en català sensecap retallada”, que volen refl exionar sobre la llengua catalana sota la premissa que normalitzar- ne el coneixement i l’ús és un dret de ciutadania, i s’estan fent entre el mes de novembre d’enguany i fi ns al mes de maig del 2014.

A Tarragona va tenir lloc la sessió inaugural, amb la conferència “Les llums i les ombres de la normalitat lingüística. La situació sociolingüística de la llengua catalana”, a càrrec de Miquel Àngel Pradilla, professor de la URV i director de la Xarxa Cruscat. Pradilla, a través de dades demolingüístiques recents, va fer una radiografi a general de la situació del català als diferents territoris de parla catalana i va analitzar tant els reptes més preocupants a què s’enfronta la comunitat catalanoparlant com els trets sociolingüístics amb més potencial que la caracteritzen i que, segons va afi rmar, són molts, esperançadors i ferms.

A Girona, es va portar a terme la segona sessió, en concret una conferència col·loqui titulada “Nous contextos per a la normalització del català. Canvis demogràfi cs, socials i culturals. Del bilingüisme al plurilingüisme”, la qual va anar a càrrec d’Ignasi Vila, catedràtic de psicologia evolutiva i de l’educació de la Universitat de Girona. Vila va destacar que la humanitat s’ha construït sempre des del plurilingüisme, i que aquest fet queda més que corroborat amb la societat de la informació, on les necessitats de les persones són moltes i diverses, i aquestes arriben a formar una xarxa. Així mateix, va destacar algunes propostes metodològiques per fomentar aquest plurilingüisme des de l’àmbit educatiu: construir un sistema de signifi cats compartits entre professorat i alumnat, potenciar el llenguatge oral, fomentar el treball cooperatiu a l’aula i reconèixer la llengua pròpia i les seves pràctiques associades.

A Lleida, va tenir lloc l’última sessió, amb la taula rodona sobre “La llengua: cohesió o confrontació”. Les conclusions a què van arribar els ponents van ser, en primer lloc, que la llengua és important, però que la identitat catalana va més enllà, això no obstant, el seu pes és defi nitori i com que així és percebut és per aquest motiu que volen combatre la llengua amb tanta força. En segon lloc, van parlar de com n’és de fatigant haver d’estar constantment argumentant, justifi - cant-se, batallant per defensar la llengua, la seva unitat, el seu ús… I, finalment, pel que fa al paper del català en un hipotètic estat independent és on els ponents van mostrar més dubtes.

         







29/10/2013