Enquesta 2021 sobre opinions i actituds sociopolítiques de l'afiliació de CCOO de Catalunya


Foto

CCOO de Catalunya fa molts anys que procurem tenir un coneixement de quines són les opinions, motivacions i inquietuds de la nostra afiliació. Les enquestes han estat un element fonamental per a aquesta tasca. Al llarg del temps hem anat canviant les qüestions plantejades d’acord amb l’actualitat sindical i sociopolítica del moment. Hem anat variant també el mètode de fer les preguntes i de recollir les respostes amb l’objectiu de copsar de la manera més representativa i precisa possible quines són les opinions de les persones afiliades sobre els temes plantejats.

CCOO de Catalunya també fem servir les enquestes com un instrument de consulta i participació, així com per ratificar acords de la negociació col·lectiva (Acord interprofessional de Catalunya, convenis sectorials i d’empresa…) o bé per establir les propostes que el sindicat concretarà en els processos congressuals (les dues enquestes de l’Assemblea sindical oberta).

Feu clic per veure:

Conclusions

La segona Enquesta sobre opinions i actituds sociopolítiques de l’afiliació mostra com a tret més rellevant un elevat grau de consens al voltant de les propostes del sindicat en tot allò que són qüestions d’acció sindical i socioeconòmiques.

Les respostes de les preguntes que permeten expressar diferents graus d’acord o prioritat indiquen que un gruix molt important de l’afiliació coincideix amb els plantejaments que la nostra organització defensa en els espais de negociació col·lectiva i de concertació social. Això és així tant en les valoracions mitjanes com pel que fa a les desviacions mitjanes, que ens mostren una tendència clara a la concentració en les respostes. Les opcions en les desviacions que mostren una major polarització de les opinions es mantenen sempre en magnituds relativament modestes. Per tant, en els casos en què hi ha opinions que no es corresponen amb el consens troncal aquestes són clarament minoritàries i tampoc gaire allunyades d’aquest.

Les temàtiques en què hi ha un consens més alt són les relatives a la millora dels salaris, la qualitat de l’ocupació i la sostenibilitat pel que té a veure amb el treball i l’empresa. És a dir, aquelles més vinculades a l’acció sindical i a l’ocupació. En l’enquesta de la 2a Assemblea sindical oberta (ASO) vam detectar el mateix fenomen. Podem dir, doncs, que existeix un consens reforçat en aquelles matèries més vinculades a allò que les persones afilades perceben com l’acció més propera i quotidiana i on el sindicat és més decisiu. És remarcable que propostes relatives a un tema emergent com és el canvi vers la sostenibilitat a l’empresa formin part d’aquest consens tan elevat.

Existeix també un consens molt alt en les mesures sobre igualtat de gènere, política d’habitatge, treball de cures, reducció de l’atur, prestacions i serveis socials, i drets de la població estrangera. També passa el mateix amb les propostes de fiscalitat del sindicat, si bé amb alguna particularitat, que comentem més endavant.

Aquesta edició de l’enquesta ha reforçat la presència de qüestions relatives a la igualtat entre dones i homes. Malgrat les diferències, no gaire grans, entre homes i dones pel que fa a la percepció de l’evolució dels canvis i al suport a les mesures de correcció de les desigualtats que es proposen, és remarcable que aquestes qüestions tenen un suport semblant a la resta de les que formen part de l’anomenat consens del sindicat. Cal assenyalar, a més, que la valoració mitjana més baixa per part dels homes té més a veure amb una baixa valoració d’aquestes propostes per una part petita dels homes enquestats i que la majoria d’ells fa valoracions idèntiques a les de les companyes afiliades. Reforçant el que ja s’ha comentat abans, la proposta més associada a l’acció sindical a l’empresa —la lluita contra la bretxa salarial en la negociació col·lectiva— té un suport encara més alt que la resta i un altíssim grau d’unanimitat.

Relacionades amb les qüestions d’igualtat, hi ha les relatives al treball de cures. Formarien part del consens més reforçat del sindicat la proposta de provisió de serveis en condicions de treball digne per part de les administracions i el reconeixement social de les cures. En un nivell una mica més baix de valoració mitjana i amb més dispersió (tot i que petita), trobem l’afirmació que relaciona el baix reconeixement de les cures amb el fet que acostumen a fer-les les dones. Cal remarcar que una afirmació que s’allunya de les propostes del sindicat (situar la responsabilitat de les cures en la família) té una valoració mitjana relativament alta i amb no gaire dispersió. L’anàlisi de les respostes per grups d’edat porta a concloure que la pregunta, en no diferenciar diferents tipus de cures (criança, atenció a persones dependents o a gent gran dependent), no ha estat prou clara per donar lloc a conclusions.

Ja hem assenyalat que les qüestions de sostenibilitat vinculades a l’empresa són de les que reben una valoració mitjana més alta i reuneixen un consens més ampli. Cal assenyalar, però, una valoració menor i més dispersió pel que fa al suport de mesures de limitació de circulació als vehicles privats i contaminants a les ciutats, tot i que la mitjana de suport és relativament alta.

Pel que fa a la gestió dels serveis públics (salut, serveis socials i educació) hi ha un molt alt consens (al voltant del 90 %) sobre el fet que aquests haurien de ser de titularitat i gestió pública. En el cas de l’educació, un 12,5 % de les respostes opten per l’externalització de la gestió, i un 2,5%, per la privatització.

Pel que fa a les prestacions socials, l’afirmació que l’Estat ha de garantir que tothom sense recursos tingui el mínim per viure amb dignitat té un dels suports més alts i cohesionats de tota l’enquesta. En canvi, la proposta que cal garantir prou recursos per a aquest fi té menys suport, cosa que mostraria una certa contradicció en una part de les persones enquestades, fenomen que apareix també en les qüestions sobre fiscalitat.

L’enquesta mostra una valoració mitjana molt semblant (4 dècimes de diferència, al llindar de no ser significativa) de la proposta de reduir els impostos i de la d’augmentar la pressió fiscal fins a la mitjana de la UE —amb el suport més alt per la darrera. Aquestes qüestions tenen un major grau de dispersió en les valoracions. Així com les propostes que augmentarien l’esforç fiscal de les rendes altes o reduirien el de les baixes tenen una alta valoració i un consens altíssim, trobem menys suport en les que podrien arribar a suposar un possible augment d’impostos. En aquest sentit, hi ha força consens en el desacord amb l’augment d’impostos indirectes, i en altres qüestions apareix una certa polarització entre la majoria de les respostes i un grup menor d’aquestes que no hi dona suport.

Es dona el cas que el suport major a la reducció d’impostos és entre els grups on podem suposar que hi ha més persones en situació de precarietat (nascudes fora d’Espanya, amb estudis elementals, dones…), fet que ens porta a concloure que una part d’aquestes respostes estan molt determinades per la insuficiència dels ingressos d’aquestes persones.

Pel que fa als drets de la població estrangera a Espanya, les opcions estaven ordenades en una seqüència de reconeixement de drets bàsics sense condicions a d’altres on s’afegien determinats aclariments o condicionants. El més remarcable és l’ampli consens i l’alta valoració mitjana al voltant de l’afirmació més senzilla de reconeixement de drets bàsics i el rebuig clarament majoritari a condicionar l’accés a aquests drets a la “prioritat” de la població espanyola. En aquest darrer cas, però, hi ha una clara dispersió en les respostes que mostra que una part de les respostes està d’acord o no gaire en desacord amb aquesta sentència.

Pel que fa a la pregunta sobre referèndum per determinar com ha de ser la relació Catalunya-Espanya, hi ha un suport molt majoritari a la proposta de referèndum (que formaria part del reiteradament esmentat consens sindical), tot i el desacord d’un 18,6 % de les respostes.

Sobre l’estatus polític de Catalunya, el manteniment de la situació actual té un suport minoritari. L’opció per l’Estat federal és la majoritària, amb un 40,3 %; l’opció per la independència té un suport del 26,9 %, i l’opció per la comunitat autònoma és del 21,9 %. En el primer cas, 12,5 punts per sobre del baròmetre del CEO; en el segon, 8,2 per sota, i en el tercer, 5,5 per sota.

Consegüentment, amb el que hem anomenat consens del sindicat, la gran majoria de l’afiliació manifesta afinitat per partits d’esquerres. Un resultat no esperat de l’enquesta és l’important percentatge (18,9 %) que ha triat “Altres”, opció que respon a raons variades, que van des del fet de no tenir dret a vot fins a la insatisfacció política.

Hi ha una correlació en les respostes d’identificació nacional, de referèndum sobre la relació Catalunya-Espanya i d’estatus polític de Catalunya i les afinitats per partits polítics. Hem estudiat si també hi havia una correlació entre l’afinitat política i les opinions sobre temes socioeconòmics. Les afinitats de l’afiliació són molt majoritàriament amb partits d’esquerres, és dir, la mostra de respostes que manifesta afinitat per partits de dretes és petita. Dit això, la conclusió principal en aquest sentit és que aquesta representació de l’eix dreta-esquerra segons les propostes socioeconòmiques així com el reconeixement de diferents graus en aquest ventall existeix entre la nostra afiliació de la mateixa manera que en el conjunt de societat. Cal remarcar que com més a l’esquerra és el partit amb el qual es manifesta afinitat, més d’acord s’està també amb les propostes del sindicat.

El grup que més coincideix amb les propostes del sindicat és el de majors de 65 anys, pensionistes. La seva sintonia amb les propostes de CCOO arriba al punt que en qüestions on prevèiem que es pronunciessin segons la seva etapa vital, com ara preocupació per la salut, ho fan per sota d’altres grups d’edat. Els preocupa més, per exemple, l’atur i la precarietat, l’increment de les desigualtats o el canvi climàtic. És un grup que, malgrat ser petit en el pes de l’afiliació, influeix en els resultats del grup de persones amb més de 5 anys d’afiliació. També és un grup on l’afiliació al sindicat és per raons d’afinitat, cosa que explica l’alt grau de sintonia amb les propostes de l’organització.

Així mateix hem d’assenyalar que entre els menors de 30 anys la preocupació per la insatisfacció política l’ha assenyalat un 35,4 % de les respostes i un 31,6 % ha triat “Altres” com a afinitat política.

La pauta més significativa per preveure com de properes són les respostes al consens sindical és l’antiguitat en l’afiliació. Encara que les raons per afiliar-se no hagin estat d’afinitat, l’estabilitat en l’afiliació comporta la transmissió de valors i l’assumpció de les propostes de l’organització.







14/05/2021